Viatjar al Loire a la recerca de totes les fires de vi que es condensen en una setmana és una experiència, al nivell d'un màster de vins. Podria semblar una situació de vodevil, però d'acord amb l'ordre i el concert de la República Francesa, fires, productors, vins i públic van estar justament repartits.
El pronom 'nosaltres' fa referència a l'anomenat Equip de Xoc: Òscar, Borja, Raimon i Patrícia (els dos últims al teclat), un grup de quatre amics, bojos del vi i que, de vegades, se'ns considera bons professionals del sector .
Heus aquí el punt pràctic: organitza't entre un màxim de 5 persones per agafar un avió fins a Nantes i, un cop a destí, lloga un cotxe fins a Angers, primera parada del viatge. El segon poble protagonista de tota l'experiència serà Saumur, en propers capítols hi arribarem.
I ara comença el quadern de bitàcora. Divendres 3 febrer 2023, important recordar la data, ja que es tractava del dia del sant d'un dels tripulants. Deixarem que per tu mateix descobreixis qui. Nosaltres ho vam retenir perquè va ser trending topic de la jornada i amb una ampolla en joc.
Arribem a les 10h a Savennières, poble fantasma per aquestes dates, però una de les zones vinícoles més importants del Loire. De fet, és llar del productor Nicolás Joly (Coulée de Serrant), pioner de la biodinàmica al món del vi. Aquest poble acull la primera fira on acudim: Les Pénitentes.
En edicions anteriors, la fira se celebrava en un bell castell de conte, del que recordem el cruixir del terra en trepitjar-lo. No sense lamentar-ho, ens adaptem al nou escenari, un pavelló a la sortida del poble que, a efectes pràctics, compta amb pàrquing i efectes ambientals, amb un ampli jardí, i un arbre amb 400 anys d'història.
Ja som a dins. A cada fira, vam crear una llista amb els cellers que volíem tastar. És impossible abordar-les totes, així que per evitar frustracions o laments, fixem prioritats.
Primer abordatge sense pensar-ho: un chardonnay de Chablis. Havíem d'aixecar l'esperit i despertar els paladars. Domaine Pattes Loup amb Thomas Picó al comandament, va ser un dels cellers guanyadors del matí. Tallem els 3 vins que va portar a la fira: Chablis Village 2019, Chablis 1er Cru Côte Jouan 2019, Chablis 1er Cru Butteaux 2019. Vins molt expressius, Chablis de terrer, molt sensibles i plaents.
De Thomas Picó passem al Domaine Labet del Jura. L'altre mestre de la chardonnay al saló. Un celler al poble de Rotalier, al sud del Jura, a prop de la Borgonya. Ens van fer un tast de tots els seus chardonnays parcel·laris del 2020, afegida càlida i alcohòlica, però, tanmateix, de gran acidesa i potencial d'envelliment. No volem passar al celler següent, sense recordar, el seu Fleur de Savagnin, una varietat per la qual tenim especial debilitat.
En aquest punt del matí, havíem de ser fidels a la regió d'acollida, i tocava tastar un xenin. L'elaborador convidat va ser Michel Autran, considerat, per a molts, un possible rei del txenin. Els vins van posar el llistó molt alt. Vibrants, cristal·lins, amb cos i presència. T'omplien la boca de sabors i textures. Les dues referències tastades van ser Ciel Rouge i Les enfers tranquilles.
El saló s'anava omplint de més i més amants del vi i les cues van determinar el nostre rumb a seguir. Trobem un forat a la taula del Domaine Derain de la Borgonya, fundat per Dominique Derain, i avui dia regentat per Julien Altaber, el seu alumne avantatjat. Aprofitem per confessar que agraïm als productors breus en referències. Aquest no va ser el cas. Tot i això, val destacar que Dominique Derain va ser un pioner de la biodinàmica a la Borgonya i, avui dia, ni ell ni els seus vins s'emporten aquest crèdit. Entre els vins de négoce d'Altaber (Sextant) i els vins del Domaine Derain, ens quedem amb els últims per la seva presència i precisió, especialment amb el Saint Aubin 1er Cru Les Murgers des Dents de Chien, un gran blanc de guarda digne del prestigi de la Borgonya.
En aquest punt de la fira i abans de parar per dinar, el cos ens demanava bombolles per refrescar i agafar novament el vol, lliçó per donar inici a la resta de fires. L'única opció possible era el mateix Jacques Lassaigne, un referent mundial del vi escumós i per a nosaltres, productor de vins de desig i il·lusió. La seva zona, Montgueux, és coneguda per un marcat caràcter borgonyó, i els seus xampanys són especialment vinosos. Com sempre, ens va il·luminar amb la seva cèlebre Colline Inspirée, un dels xampanys parcel·laris de referència i ens va sorprendre amb la novetat, Bésame mucho, on la imatge sol limitar-se a un estil tipogràfic.
Menys és més. L'oferta gastronòmica era concisa, però típica i eficient: rillettes, formatges, salsitxeria local i patates fregides. En definitiva, tot el que cal desitjar per continuar tastant.
A la tornada, ens vam veure amb Ramaz Nikoladze de la regió d'Imereti, Geòrgia. Ell és un home de poques paraules, però els seus vins parlen per ell i pel seu terrer, que sol donar els vins més fins i precisos del país. Es va presentar amb vins de les principals varietats de la zona: Tsiska 2021, Tsolikouri 2021 sense maceració i Tsolikouri 2021 amb maceració de cinc mesos. Aquest últim, el favorit dels quatre per la seva expressió més gran del caràcter dels vins georgians, mantenint la puresa i qualitat dels vins del saló. Per donar un major context, Imereti, pel seu terrer, clima i característiques de les seves varietats, és comparable a la mateixa Loire, almenys pel que fa al chenin respecta. Valgui afegir que Ramaz estava tal com el vam conèixer anys enrere a casa: barba blanca curta, samarreta cenyida i pantalons militars.
La traca final la va fer Francesca Padovani. Una italiana d'origen milanès, establerta a Montalcino (Toscana) on, juntament amb la seva germana, Margherita, i sota el nom de Fonterenza, elabora els seus vins. Sent aquesta zona una de les més reconegudes d'Itàlia, aquest celler és el més proper als vins naturals. Le Ragazze, vermentí, trebbià i malvasia, un vi molt mediterrani, fet a imatge i semblança de les productores. Dues germanes amb molt de caràcter, treball i esperit lliure. El nostre vi preferit va ser Rosso Di Montalcino 2019, 100% sangiovese, per la seva frescor, els seus tanins domesticats i la lleugeresa en el seu pas per boca. El Brunello di Montalcino 2016 a diferència, ens va oferir unes grans aromes d'horta (tomatera), caixa de cigars, concentració a la boca i una càrrega de tanins important. Un clàssic a la seva edat primerenca que apareix una bona vellesa.
Per clausurar la jornada, no podíem anar-nos-en sense saludar dos personatges singulars del món del vi com Laureano Serres i John Wurdeman. Un, davant de l'altre, creaven la cara dantesca de la fira. Vins més salvatges i amb lleugeres desviacions.
La copa final va ser de Yoyo, un celler al Rosselló-Banyuls-sur-mer que va conquistar el cor de molts professionals fa uns anys, i que segueix mantenint el nivell any rere any. Ens acomiadem amb Restaké, un joc divertit de garnatxa blanca i grisa i carinyena blanca i grisa que es diferencia de la resta per la seva rusticitat i sequedat.
Si la fira es tradueix en el nostre idioma com Els Penedits, nosaltres sortim airosos, sense remordiments i amb totes les escopidores plenes dels nostres vins tastats. Això sí, amb moltes lliçons apreses del patrimoni que representaven tots els productors.
Preparem, sòbriament, la propera partida: Salon St. Jean, amb una infusió al centre d'Angers.
Artícle de: Patrícia de Golferichs i Raimon Salas.
Fotografies de: Patrícia de Golferichs.